Aquest treball de recerca és la continuació del treball que s’ha realitzat pels Centres d’Estudis “Lo Lliscó” de Mas de Barberans i el Centre d’Estudis “Seniencs” durant els anys 2005 i 2006. Quant a l’equip de treball vam començar 6 persones de Mas de Barberans del Centre d’Estudis "Lo Lliscó" i una persona del Centre d’Estudis Senienc. Finalment l’equip que porta a terme el gruix de la recerca son quatre persones del Centre d’Estudis "Lo Lliscó" de Mas de Barberans.
- Elsa Ferré Lleixà
- Montserrat Gellida Royo
- Pepa Subirats Rosiñol
- Joan Maria Ventura Cardona
Els resultats parcials obtinguts es van presentar el dia 24 de març del 2007 a la “IV Trobada d’Entitats del Territori de la l’Antiga Diòcesi de Tortosa” a La Fatarella.
El títol del treball inicial era: “Transaccions no dineràries de peces de pauma fetes a Mas de Barberans amb els pobles d’Alcanar, La Sénia, Santa Bàrbara, Rossell i Ulldecona.” Es va partir d’una informació inicial extreta d’un treball de camp que s’està realitzant a Mas de Barberans sobre el treball de la pauma. Aquest projecte més general es porta a terme des de l’Ajuntament de Mas de Barberans i té com a objectiu estudiar el treball de la pauma com una estratègia de supervivència a la zona del Parc Natural dels Ports i especialment al poble de Mas de Barberans.
Aquestes dades preliminars ens van permetre presentar els objectius del treball i amb la informació que teníem vam delimitar l’àmbit territorial d’estudi als cinc pobles citats. Vam creure que era un bon tema per estudiar des dels Centres d’Estudis per la varietat territorial intrínseca que el caracteritza. A mesura que hem anat estirant el fil, mitjançant la història oral, hem observat com els quatre pobles inicials més documentats s’han ampliat a vint-i-cinc on tenien lloc aquestes transaccions. A més d’aquests pobles pertanyents a sis comarques diferents s’ha comprovat com aquests bescanvis es produïen també a tot un conjunt de masos que ens permeten imaginar com “l’espai viscut” de zones com la Tinença de Benifassà ben poca cosa té a veure amb l’actual. Cronològicament sabíem que era una pràctica que feia pocs anys que havia desaparegut però l’estudi a hores d’ara ens ha permès datar la desaparició d’aquest bescanvi de productes, tret distintiu de qualsevol societat preindustrial, a la dècada dels 70 del segle XX.
Quant a la quantitat de productes alimentaris també s’ha disparat tenim documents orals que ens parlen de vint-i-vuit productes intercanviats: pataques, garrofes, blat, panís, fesols, faves, guixes, cacaos, alfals, vi, maçanes, ametlles, avellanes, melons, cebes, alls, albergínies, primentons, tomates, cols, bròquil, cigrons, figues seques, raïms, moniatos, palosantos, gentilles, mel. Si bé el treball de la pauma era una feina bàsicament femenina el baratar, bàsicament perquè implicava un desplaçament, era una ocupació compartida femenina i masculina.
Els mitjans de transport amb què es portava a terme aquesta activitat van evolucionar amb els avenços propis de la societat i així es passa d’anar a baratar a peu fins a baratar amb el cotxe passant per: l’animal i la sària, l’animal i el carro, l’animal i el carro del recader, l’animal i el carro llogat, el tractor i la carreta propi, el tractor i la carreta llogat, el camió.
Determinar els mecanismes de regulació de la transacció així com els aspectes socials de l’activitat és un altre camp que estem treballant. No havíem tingut en compte en començar el treball com hi havia d’haver un lloc físic on deixar l’animal i el material. Ens ha aparegut un camp d’estudi nou que és el paper que jugaven els hostals com a llocs d’acollida per tal de fer més còmoda aquesta activitat, documentar-los és una altra feina a fer.
Com qualsevol activitat humana desenvolupada durant un llarg període de temps hi ha anècdotes que ens acosten al tarannà propi de la gent d’aquestes contrades.Aquests petits fets particulars ens ajuden a entendre com treballs que aparentment a ulls del segle XXI ens semblen durs, revestits d’una bona dosi d’humor i de relacions socials molt més estretes que les actuals, esdevenen mecanismes de supervivència d’una gran racionalitat.
El dia 12 d’agost del 2007 es va presentar un powerpoint a Mas de Barberans amb motiu de la presentació del Centre d’Estudis "Lo Lliscó" . A l’acte hi va participar el president de la Coordinadora dels Centres d’Estudi de Parla Catalana.
Després d’estirar mínimament del fil ens vam adonar que era un tema que donava per muntar una exposició que podia tenir un interès territorial important ja que abastava sis comarques diferents. Vam demanar un altre ajut a l’Institut Ramon Muntaner a la convocatòria del 2007. Se’ns va concedir un ajut bianual de manera que de tot el material que tenim i el que anem obtenint de les entrevistes que portem a terme actualment ha de sortir una exposició per a l’any 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada